Vespre de blues a Can Jordi

L'estiu s'acaba i els dies es fan curts. Avui a Can Jordi el temps ha estat millor que ahir amb els Uncle Sal (que va ploure de valent), i ha fet un vespre molt agradable. Molta gent, amics i molt bon ambient.

I, com sempre, l'hospitalitat d'en Vicent i de tota la gent que fa funcionar Can Jordi. Ens ho hem passat molt bé.

Foto: F. Nogués
Foto: Neus Prats








Fotos: Laura Amengual

Foto: Miquel Ventura

Una altra tarda de bon ambient i blues a can Jordi

Ara feia temps que no tocàvem a Can Jordi a la tarda i el cert és que ho trobàvem a faltar. L'ambient, el lloc, la gent, tot plegat, fa que sigui molt agradable anar-hi amb un parell de guitarres i fer algunes cançons.

A més, Can Jordi té una importància social i cultural que no em canso de remarcar. Primer com a lloc de música en viu i en petit format. En una illa on impera el chill out, els djs i les discos, els establiments que aposten per la música en viu, artesanal i autèntica, porten a terme una tasca heroica.

Però, a més, can Jordi és abans que res botiga. Botiga de botiguer. A Eivissa crec que no tant, però a Catalunya la figura del botiguer és una institució i encarna uns valors (treball, sacrifici, constància, proximitat), que són assumits com a part de la identitat d'un poble. I a can Jordi hi pots comprar la llet i el sucre, però també pots fer una copa i menjar una empanada. En una illa on les grans superfícies guanyen terreny dia dia, les botigues de tracte personalitzat, el comerç de proximitat, comencen a ser un bé preuat i escàs.

Avui a can Jordi feia una tarda molt agradable. Hi havia alguns habituals, també han vingut alguns amics i avui hi havia en Chris Salewicz, amb qui he tingut una molt agradable conversa sobre música. Tot plegat, com sempre, amb l'hospitalitat d'en Vicent i de la gent que fa funcionar can Jordi. Un plaer.













Fotos: Laura Amengual

Hotel Bahia i can Mestre

Divendres vam fer el nostre repertori de blues mentre la gent sopava a la terrassa de l'Hotel Bahia. Vam tornar a tocar com a quartet, amb en Xavi al baix. Jo, que fa uns dies m'havia fet un tall al dit amb el ganivet del pa, finalment vaig poder tocar sense gaires problemes.

I dissabte vam tornar a can Mestre (es Cubells), on fan les millors hamburgueses de l'illa. Vam tenir un col·laborador especial, l'Óscar Jiménez, que va posar el seu saxo a bona part del nostre repertori. Dues dones estrangeres, en un visible estat d'eufòria, van ballar alguna cançó però cal destacar la seva capacitat de ballar un blues arrossegat com és el nostre Red House. Insòlit. Un cap de setmana intens.

Trobem a faltar aquelles tardes a Can Jordi.


D'esquerra a dreta: Ferran Nogués (baix, veu), Óscar Jiménez (saxo), Nando Penmán (guitarra), Stefano Serra (bateria)

Power Trio

Ahir vam tocar al bar Can Metre (es Cubells) i ho vam fer per primer cop amb en Joan Carles Marí a la bateria (excel·lent músic i millor persona). Sense assaig previ ni preparatius.

La majoria de cançons va ser el primer cop que les tocàvem. Però personalment, va ser el millor concert en què participat. Ho va ser en termes de satisfacció, diversió i interacció entre els músics.

En Joan Carles (que l'endemà havia de llevar-se a les sis del matí), va demostrar el seu talent i una intuïció fora de sèrie. Va treure el millor d'en Nando i de mi.

Poca gent a can Mestre, una llàstima. I jo vaig voler enregistrar el concert però el portàtil és nou i no vaig configurar bé els paràmetres d'entrada de so: el resultat és un desastre. Només ens quedarà la llegenda :-D

Mai m'havia divertit tant tocant en directe.

D'esquerra a dreta: Joan Carles Marí, Nando Pemán, Ferran Nogués

Una gran nit a Can Jordi

L'equip de so, per variar, no va estar a l'alçada de l'esdeveniment però això no va ser obstacle per a una nit de blues ben especial. Després de deu anys vam tornar a tocar amb en Xavi Garcia al baix. Només havíem pogut fer un assaig amb ell i, naturalment, algunes coses haurien pogut sortir millor, però les cançons en general van caminar bé.

També vam tenir la col·laboració espontània d'una noia que es diu Verónica i que va cantar un blues (molt bé) amb nosaltres. Són les coses que passen a Can Jordi.

I la nit també va ser especial perquè ahir a Can Jordi hi havia el bateria original d'Illinois Central, en Christian Roig, amb qui no tocàvem des de l'any 2002, i ahir vam fer un blues de retrobament molt emotiu amb ell.

Molta gent i molt bon ambient a Can Jordi (em sap greu no haver fet una foto des del lloc on jo cantava). Com sempre, hem d'agrair a en Vicent (i tota la gent que fa possible que Can Jordi funcioni), la seva hospitalitat i la tasca de mantenir l'encant i la màgia d'aquest lloc. The Cross Road.


Foto: Ferran Nogués

D'esquerra a adreta: Ferran Nogués, Nando Pemán, Christian Roig
Foto: Ferran Nogués

Foto: Xescu Prats

L'assaig

Avui hem fet l'únic assaig que hi haurà abans del concert d'aquest divendres a can Jordi. Feia deu anys que no tocàvem amb en Xavi i,per tant, deu anys que no sonàvem com a quartet.

Tan bon punt hem començat a tocar, se'ns ha il·luminat la cara: hem fet reviure aquell so. En Xavi hi aporta una gran qualitat i amb ell m'hi entenc perfectament. Les cançons, tocades a dues guitarres, també són una altra cosa.

Naturalment que havent fet només un assaig, i després de tant de temps, hi haurà imprecisions i coses que s'haurien de treballar més, però estic convençut que podem fer un concert molt bo.

Aquest dimecres, únic assaig. Divendres, el concert.

Reunió amb en Xavi

El proper dia 7 tenim el nostre gran concert de divendres a Can Jordi. Serà una ocasió doblement especial perquè tornarem a tocar amb qui va ser el nostre baixista fa deu anys: el gran Xavi Garcia. Amb en Xavi vam poder fer música durant moltes nits (tot un luxe), a l'època en què ell dirigia l'Arteca, el mític local de música en directe.

En aquell temps teníem una base rítmica espectacular: en David Adán a la bateria i en Xavi al baix. Això ens proporcionava a en Nando i a mi una base prou sòlida com perquè qualsevol cosa que féssim sonés bé!

En Xavi té un coneixement musical doble: per una banda el del seu instrument (és un baixista eficaç i intuïtiu), i per alta banda té el seu saber musical basat en el llegat dels mestres del jazz de fusió dels anys 70 i 80. I això es nota. Per a una simple banda de blues, aquest coneixement era un plus.

No ha estat fàcil tornar a fer música plegats i la cosa serà una mica precipitada. En Xavi actualment s'encarrega de tirar endavant el Cafè del Jazz, a Santa Eulària. Només podrem fer un únic assaig abans del concert de divendres. Serà al Cafè del Jazz aquest dimecres.