Una tarda especial

Sempre és un plaer estar en companyia d'en Pere Vergés (i també ho és veure'l tocar!). Avui hem viscut una tarda especial en companyia de gent especial. Hem retrobat amics i coneguts, i hem tocat una mica de blues amb la col·laboració de luxe d'en Joan Carles Marí a la bateria.














Fotos: Laura Amengual

Blues a Can Jordi amb en Manolo Díaz

Nit intensa a Can Jordi. Molta gent, bon ambient. Avui ha tocat amb nosaltres el gran Manolo Díaz i ens ho hem passat molt bé. També ens han vingut a veure en Jordi Bianchiotto i na Laura Tur. Tot això amb l'hospitalitat habitual d'en Vicent i de tota la gent de Can Jordi. The crossroads.

Molt bon ambient a Can Jordi

Avui en Nando i jo hem passat per Can Jordi a fer uns blusos rurals acústics. Entre copes de frígola, avui he provat una nova afinació per a la Fender amb slide i hem fet per primer cop un Rollin' and Tumblin'. Molt bon ambient, molt bon humor i bona gent a Can Jordi.














Fotos: Laura Amengual

Al Mercat artesanal de Sant Miquel

Aquest dijous hem tocat al Mercat artesanal setmanal de Sant Miquel de Balansat. Molt bon ambient. M'he trobat un senyor, en Juli, que m'ha dit que era de Barcelona (com jo), i que viu a tres carrers de casa meva! També ens hem trobat gent coneguda i, naturalment, el gran Pere Vergés. Hem improvisat, ens ho hem passat molt bé i crec que la gent també.




Fotos: Raquel Roig Planells

Tarda de jazz, blues i jam

Ahir a Can Jordi vam gaudir d'un trio de jazz d'alt nivell: Joan Carles Marí (bateria), Miguelo Delgado (guitarra), i Manu Fernández (baix).

Després del seu set, en Nando i jo vam fer quatre cançons d'Illinois Central amb la col·laboració de luxe d'aquests tres músics de jazz. També hi va participar la cosina d'en nando, l'Alicia, amb qui ja vam tocar fa deu anys a l'Arteca, i que va cantar un Summertime.

Molta gent, música de gran nivell, amics i l'hospitalitat habitual d'en Vicent i de tota la gent de Can Jordi.

Fotos: Neus Prats










Fotos: F. Nogués

Una altra tarda de blues rural entre amics

El blues del Delta, a diferència del blues elèctric de Chicago, es caracteritza per estar interpretat generalment per un músic sol amb la seva guitarra. L'absència de grup i, per tant, secció rítmica, obligava els bluesmen a tocar la seva guitarra d'una manera percussiva, colpejant el cos o les cordes de l'instrument mentre tocaven, per tal d'anar marcant el ritme. No ho notareu gaire amb Robert Johnson, que era un fi estilista, però sí amb Son House, Charlie Patton o Bukka White.

Amb el temps, de manera involuntària, jo també m'he trobat en la mateixa situació, i tocar l'instrument d'aquesta manera només es pot fer amb la guitarra acústica. L'elèctrica no permet que la maltractis. Avui he tocat gairebé tota l'estona amb l'acústica. Hi ha hagut un moment que he canviat a l'elèctrica, més còmoda de tocar, però immediatament he tornat a agafar l'acústica. El blues rural salvatge s'ha de tocar d'aquesta manera.

Els concerts informals de mitja tarda a Can Jordi, fets a dues guitarres, són especials. En Nando i jo anem improvisant, tocant els nostres blusos cada dia d'una manera diferent, provant cançons noves, i passant-ho molt bé. Amb el sol a mitja alçada, asseguts a una de les taules de Can Jordi, prenent una frígola pagesa amb gel, s'hi està molt bé.

Hi ha gent que són habituals, també hi ha gent de pas que es troba allò i s'hi queda, i sempre hi ha amics que venen a veure'ns (i ens fa molta il·lusió). Tot plegat amb la cordialitat habitual d'en Vicent i de la gent de Can Jordi. La vida està feta de tardes com aquesta.

Fotos: Neus Prats