Tarda de celebració a Can Jordi.

Jo no sóc molt de celebrar aniversaris però fer 40 anys i poder tocar amb Illinois Central a Can Jordi és un privilegi. Avui tot ha sortit bé. Fins i tot l'equip de so ha sonat bé! He trobat a faltar el Soulman (el Mojo no és el mateix sense tu).

Gràcies Natàlia i Jordi per la vostra ajuda i paciència ;-)

Gràcies Nando, Stefano, Toni i Xavi.

Però res de tot això seria possible sense la gent que fa funcionar Can Jordi. Gràcies a tots els que heu vingut i, naturalment, gràcies Vicent per la teva hospitalitat.

Així acabàvem els concerts fa deu anys

Jo em vaig iniciar en això de la música tocant blues. Era a finals dels 80. Després vaig formar amb el meu cosí la banda de punk/metal Perfect Pair que es va dissoldre quan em vaig traslladar a viure a Eivissa l'any 2000. I va ser a Eivissa l'any 2001 quan vaig conèixer en Nando i vam formar Illinois Central. D'aquesta manera vaig tornar a tocar blues.

Després de més dos anys d'actuar regularment en directe, Illinois Central vam deixar de tocar l'estiu de l'any 2003. Ara fa deu anys! Vam començar com a trio i després vam ser quartet. A meitat del 2003, quan fèiem els últims concerts, he de dir que la màquina funcionava molt bé.

Crec que des que ens vam tornar a reunir, ara ja fa més d'un any, encara estem intentant trobar aquell so i tocar a aquell nivell.

Així acabaven els concerts d'Illinois Central fa deu anys, amb una versió del Red House i un tema instrumental d'en Nando que tancava la nit. Com ens ho passàvem de bé!

St. James Infirmary / Gambler's Blues

St. James Infirmary és una de les cançons més importants del repertori blues. A més, per als musicòlegs i historiadors té un especial interès perquè la seva història es pot anar seguint com qui estira d'un fil. En casos com el d'aquesta vella cançó és habitual que hi hagi diverses versions, cadascuna amb la seva lletra, variacions i reinterpretacions. Molt s'ha escrit sobre aquest famós blues, per exemple el llibre I Went Down to St. James Infirmary.

Jo la vaig aprendre als anys 80 (la veig treure d'un disc de King Oliver!), i la tocava amb l'acústica a l'estil del Delta. Ara, amb Illinois Central, l'hem feta dramàtica, pesant i contundent. Morts, funerals i enterraments a l'estil New Orleans: "Raise hell as we go along". Un gran clàssic.

"Got My Mojo Working" (2013)

Finalment tenim el Mojo mesclat i empaquetat. Quan vam començar aquestes sessions de gravació li vaig oferir a en Sandro si volia participar-hi fent una versió del clàssic "Got My Mojo Working".

Valoro molt el que va fer perquè en Sandro és un animal de directe i a ell aquestes coses no li agraden. Però malgrat tot, una freda tarda de desembre del 2012 es va presentar a casa meva amb la seva Gibson. I vam anar per feina. Sense cerveses ni res. Get the job done. Va escoltar el tema un parell de vegades i finalment va enregistrar la guitarra solista que podeu sentir. Naturalment, en una presa i sense talls. Una guitarra austera, licks clàssics de blues, old school. Espontània i expressiva. Com si fos a Can Jordi.

Aquesta vegada he hagut de fer mescla automatitzada amb software (jo sempre mesclo a l'antiga, on the fly), i m'he hagut de barallar bastant amb les pistes del Mojo. Però crec que la cançó ho mereixia. Enjoy!

"Death Letter" (2012)

A finals del 2012 vam començar unes sessions de gravació amb la idea de poder fer un CD o un EP. Les coses han anat una mica més lentes del que seria desitjable però poc a poc hem anat fent. Ara tenim quatre cançons acabades i un parell més a mig fer.

Aquesta és una versió del famós Death Letter (o Death Letter Blues) de Son House. L'original no és un blues lent, sinó que té l'energia i empenta que trobem en alguns blusos del Delta. El vaig arranjar intentant preservar aquesta força.

L'hem enregistrat en Nando i jo. No hi ha talls ni editatges: tots els instruments i la veu han estat fets en una presa, old school.

Feta la mescla, vaig enviar la cançó al meu cosí, l'Eduard Maluquer, que d'això en sap més que jo (i té la paciència que jo no tinc), i ell va masteritzar la cançó.

Amb la cançó acabada, només calia fer un vídeo. Espero que us agradi.