Una tarda estranya. Per variar, hem tingut alguns problemes amb l'equip, els cables, el que ja és habitual. N'Stefano ha estrenat bateria acústica i ha sonat prou bé. Però nosaltres, com a conjunt, hem tingut dies millors. Quan l'equip no sona bé, els músics no toquen bé. No hauria de ser així però ho és.
Per sort, també hi ha hagut coses bones. Avui també ha aparegut en Pere Vergés, que havia actuat a Can Jordi ahir a la nit i jo pensava que estaria recuperant-se del viatge còsmic. Però no. Ha vingut, l'hem convençut de tocar amb nosaltres i hem fet un blues estrany. M'ha recordat el que feien els vells bluesmen del Delta, que adaptaven instintivament el compàs i la mètrica de les cançons a la necessitat de cada moment, de cada frase. M'he sentit com si estigués acompanyant Robert Johnson. Ha valgut la pena. El que estaria bé és participar en un dels desenvolupaments instrumentals dels Fletxa Negra. Tal volta algun dia...
I avui han vingut altres amics, alguns habituals i alguns que no ho són. I l'Andrés Iglesias i en Josep Costa ens han fet fotos. Tot un luxe.
Gràcies a tothom i gràcies, com sempre, a en Vicent i tota la gent de Can Jordi per la seva hospitalitat.
Josep Costa i Nando Pemán
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada