Country Blues num. 2

Fa temps que tenia aquesta versió del Country Blues num. 2 feta, esperant un solo de guitarra. Aquesta cançó era una de les que havia de renovar el repertori d'Illinois Central en directe, però com que en Nando ha marxat fora d'Eivissa, he decidit utilitzar un solo que tenia gravat prèviament per ell i incloure'l dins d'aquest Country Blues num. 2.

És curiós perquè, havent transportat a Mi el solo original tocat en La, i després d'haver-lo editat i manipulat per a encabir-lo dins d'aquesta gravació, quan l'escoltes... segueix sent en Nando! Manté tota la seva personalitat. De moment, és el que hi ha: Illinois virtuals.

L'últim concert

AQUEST DISSABTE A LES 21:30 OBRIREM EL FESTIVAL "BACK TO SCHOOL", ON COMPARTIREM ESCENARI AMB UNCLE SAL I HO FEMME FATALE. SERÀ EL NOSTRE ÚLTIM CONCERT.

ILLINOIS CENTRAL ENS VAM REUNIR L'ANY 2012 (ERA EL NOSTRE 10è ANIVERSARI), I ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ DURANT AQUESTS DOS ANYS DE CONCERTS, AMB AMICS I BONA MÚSICA.

INTENTAREM FER ALGUN CONCERT ESPORÀDIC DE TANT EN TANT, PERÒ EL CERT ÉS QUE AQUESTA ETAPA S'ACABA.

VOLEM DONAR LES GRÀCIES ALS QUI ENS HEU VINGUT A VEURE I ENS HEU DONAT SUPORT DURANT AQUESTS DOS ANYS, ESPECIALMENT EN VICENT I TOTA LA GENT DE CAN JORDI.

ENS VEIEM AQUEST DISSABTE A SANT JORDI. SERÀ L'ÚLTIM BLUES.

Illinois Central - Red House (2012)

Back to shool

Illinois a can Mestre 27.07.2013

Aquest és el resum del concert quue vam fer a can Mestre (es Cubells) el passat 27 de juliol. En Toni Riera va fer una gran interpretació a la bateria, especialment si tenim en compte que era el primer cop que tocava un concert sencer amb nosaltres! Una nit de calor i xafugor, d'aquelles que les cordes de la guitarra s'enganxen als dits. Però uns sensacionals entrepans de salsitxa :-D

Tarda de celebració a Can Jordi.

Jo no sóc molt de celebrar aniversaris però fer 40 anys i poder tocar amb Illinois Central a Can Jordi és un privilegi. Avui tot ha sortit bé. Fins i tot l'equip de so ha sonat bé! He trobat a faltar el Soulman (el Mojo no és el mateix sense tu).

Gràcies Natàlia i Jordi per la vostra ajuda i paciència ;-)

Gràcies Nando, Stefano, Toni i Xavi.

Però res de tot això seria possible sense la gent que fa funcionar Can Jordi. Gràcies a tots els que heu vingut i, naturalment, gràcies Vicent per la teva hospitalitat.

Així acabàvem els concerts fa deu anys

Jo em vaig iniciar en això de la música tocant blues. Era a finals dels 80. Després vaig formar amb el meu cosí la banda de punk/metal Perfect Pair que es va dissoldre quan em vaig traslladar a viure a Eivissa l'any 2000. I va ser a Eivissa l'any 2001 quan vaig conèixer en Nando i vam formar Illinois Central. D'aquesta manera vaig tornar a tocar blues.

Després de més dos anys d'actuar regularment en directe, Illinois Central vam deixar de tocar l'estiu de l'any 2003. Ara fa deu anys! Vam començar com a trio i després vam ser quartet. A meitat del 2003, quan fèiem els últims concerts, he de dir que la màquina funcionava molt bé.

Crec que des que ens vam tornar a reunir, ara ja fa més d'un any, encara estem intentant trobar aquell so i tocar a aquell nivell.

Així acabaven els concerts d'Illinois Central fa deu anys, amb una versió del Red House i un tema instrumental d'en Nando que tancava la nit. Com ens ho passàvem de bé!

St. James Infirmary / Gambler's Blues

St. James Infirmary és una de les cançons més importants del repertori blues. A més, per als musicòlegs i historiadors té un especial interès perquè la seva història es pot anar seguint com qui estira d'un fil. En casos com el d'aquesta vella cançó és habitual que hi hagi diverses versions, cadascuna amb la seva lletra, variacions i reinterpretacions. Molt s'ha escrit sobre aquest famós blues, per exemple el llibre I Went Down to St. James Infirmary.

Jo la vaig aprendre als anys 80 (la veig treure d'un disc de King Oliver!), i la tocava amb l'acústica a l'estil del Delta. Ara, amb Illinois Central, l'hem feta dramàtica, pesant i contundent. Morts, funerals i enterraments a l'estil New Orleans: "Raise hell as we go along". Un gran clàssic.

"Got My Mojo Working" (2013)

Finalment tenim el Mojo mesclat i empaquetat. Quan vam començar aquestes sessions de gravació li vaig oferir a en Sandro si volia participar-hi fent una versió del clàssic "Got My Mojo Working".

Valoro molt el que va fer perquè en Sandro és un animal de directe i a ell aquestes coses no li agraden. Però malgrat tot, una freda tarda de desembre del 2012 es va presentar a casa meva amb la seva Gibson. I vam anar per feina. Sense cerveses ni res. Get the job done. Va escoltar el tema un parell de vegades i finalment va enregistrar la guitarra solista que podeu sentir. Naturalment, en una presa i sense talls. Una guitarra austera, licks clàssics de blues, old school. Espontània i expressiva. Com si fos a Can Jordi.

Aquesta vegada he hagut de fer mescla automatitzada amb software (jo sempre mesclo a l'antiga, on the fly), i m'he hagut de barallar bastant amb les pistes del Mojo. Però crec que la cançó ho mereixia. Enjoy!

"Death Letter" (2012)

A finals del 2012 vam començar unes sessions de gravació amb la idea de poder fer un CD o un EP. Les coses han anat una mica més lentes del que seria desitjable però poc a poc hem anat fent. Ara tenim quatre cançons acabades i un parell més a mig fer.

Aquesta és una versió del famós Death Letter (o Death Letter Blues) de Son House. L'original no és un blues lent, sinó que té l'energia i empenta que trobem en alguns blusos del Delta. El vaig arranjar intentant preservar aquesta força.

L'hem enregistrat en Nando i jo. No hi ha talls ni editatges: tots els instruments i la veu han estat fets en una presa, old school.

Feta la mescla, vaig enviar la cançó al meu cosí, l'Eduard Maluquer, que d'això en sap més que jo (i té la paciència que jo no tinc), i ell va masteritzar la cançó.

Amb la cançó acabada, només calia fer un vídeo. Espero que us agradi.

The second coming

El passat 23 de febrer, a Can Jordi, vam fer el primer concert dels Station Hollers, un experiment acústic que és com una barreja d'Uncle Sal i Illinois Central però mirant cap a les arrels de la música que més ens agrada i en format acústic.

I això ho fem amb calma, amb l'ajuda d'una mica de frígola pagesa i bourbon, i en companyia de la gent de Can Jordi.

Aquest dissabte, 22 de juny (18h), hi tornem. En aquesta ocasió, en Dennis Herman no hi podrà ser, però al seu lloc tindrem amb nosaltres el gran Xavi García que ens proporcionarà una base sòlida i, naturalment, tota la seva experiència.

Un assaig i a córrer. Ens veiem dissabte.

A Sant Joan de Labritja amb el Soulman

Meravellosa tarda a Can Jordi

Feia temps que no tocàvem un concert acústic, i en teníem moltes ganes. Avui feia una tarda meravellosa a Can Jordi. Bona temperatura i el sol que anava baixant. Hem fet un Come On In My Kitchen a l'estil dels Station Hollers i hem recordat el Soulman. Frígoles amb gel, bon ambient, els ciclistes (que no poden faltar) i l'hospitalitat d'en Vicent i de la gent de Can Jordi. Tota la setmana val la pena per una estona com aquesta.

Un mal dia el té tothom

Les coses s'han de dir pel seu nom i ahir va ser un mal dia. Malgrat l'entorn incomparable de Can Jordi, malgrat que feia molt bon temps, no va ser un bon dia. Entre d'altres coses perquè nosaltres no teníem el dia. Però l'equip de so tampoc. Amb l'ajuda d'en Felipe vam aconseguir millorar una mica el so però és evident que hem de fer moltes proves i intentar treure'n tot el profit possible. Ah, i jo he fos un canal del Marshall. Ara no tinc distorsió.

Almenys vam tenir la sort que en Sandro, n'Edu Mayol i en Gabi volguessin tocar alguns temes amb nosaltres.

Petita història d'una fotografia

Vaig fer aquesta foto el 2 de març de 2013 durant el concert que Illinois Central vam fer a Can Jordi. Era un concert de migdia de dissabte, amb bon temps i bon ambient. I a la part final se'ns van unir en Miquel Prats "Botja" (Blues Màfia) i en Sandro "Soulman" (Uncle Sal), de manera que érem quatre guitarres tocant.

En aquestes ocasions, per tal d'evitar massa caos, és preferible no tocar més que l'imprescindible. I mentre els altres feien els seus solos vaig treure l'iPhone i molt ràpidament vaig fer tres fotos pensant que després les ajuntaria formant una panoràmica.

Però tot software de panoràmiques té problemes quan hi ha elements en moviment, perquè allò que en una foto està d'una manera, a l'altra foto ha canviat, i el programa no sap com ha d'interpretar-ho. Això no passa, per exemple, amb els paisatges. M'hi vaig barallar fins que vaig acudir a un pofezionà: en Rafa Domínguez de l'Estudi Raymar, que em va ajudar a acabar la panoràmica sense incoherències i preparar-la per a impressió.

Com que sé que en Vicent de can Jordi s'ho va passar molt bé aquell dia, aprofitant que vam acabar la foto a Raymar, allà mateix vam fer la còpia que podeu veure si aneu a Can Jordi.

Això no és tot. La foto m'agrada especialment perquè no és només una foto d'un grup que està tocant. És una foto de la gent de can Jordi. I al centre de la imatge hi ha en Josep Costa que just en aquell moment també disparava la seva càmera.

4 de maig a Can Jordi

Dies estranys. Hem hagut de canviar dues vegades la data de concert a Can Jordi. I seguim intentant trobar un dia per a fer un assaig (!). Però cap problema. Dissabte 4 de maig tornarem a la station inaugurant l'horari de tarda (ja concretarem l'hora), i ho farem amb un teclista! Esperem que també ens acompanyin alguns amics, tal com van fer el passat 2 de març:

El 27 a Can Jordi!

Dissabte 27 d'abril tornarem a fer un d'aquests concerts de migdia-tarda que tant ens agraden de Can Jordi. Esperem que el temps (i els amics!) ens acompanyin.

Diumenge al Vermell

Setlist d'aquest matí.

Dissabte de sol i blues a Can Jordi

Ahir a la nit feia pluja, fred i vent a Eivissa però avui finalment ha sortit el sol per a nosaltres a Can Jordi. Ideal per a un migdia i tarda de dissabte a l'aire lliure. Des de l'octubre del 2012 no tocàvem com a quartet i ja era hora de tornar-hi.

Avui, relaxats i entre amics, hem tocat el nostre repertori i hem tingut a little help from our friends: en Miquel Prats (Blues Mafia) i el holler Sandro "Soulman" (Uncle Sal), que ens han ajudat a escalfar l'ambient.

Dia de primavera, amics, coneguts, blues i frígoles matineres. Tot amb l'habitual hospitalitat d'en Vicent i de tota la gent de Can Jordi. The Blues Station.

Ah, i hem tingut la sort que en Josep Costa i na Marina Ribas han fet aquestes meravelloses fotos fotos:

Aquest dissabte...

Si dissabte passat vam fer una sessió acústica amb el debut dels Station Hollers (jo feia molt de temps que no m'ho passava així de bé), aquest proper dissabte (2 de març) tornarem a Can Jordi però d'una manera molt diferent: Illinois Central elèctric i en format de quartet: amb en Xavi al baix i n'Stefano a la bateria.

Ja teníem ganes de tornar a tocar plegats. Des del concert que vam fer a la Taberna del West (octubre 2012), no hem tornat a tocar els quarte. Però no ens agrada repetir-nos i per això hem pensat que estaria bé fer una sessió d'Illinois & Friends: blues, funk i boogie per al migdia i tarda de dissabte. A partir de les 13 hores, a la Station. Bring your guitars.

Demà, The Station Hollers

The Station Hollers

Estic molt content amb aquest projecte: The Station Hollers. Alguna tarda hem tocat un parell de cançons tots tres a Can Jordi i ens ho hem passat molt bé. Així és que hem decidit muntar això. Tres pàjarus amb tres guitarres.

Això és com un gumbo, on cadascú hi aporta el seu ingredient indispensable. The Station Hollers. Sounds of the deep South. Sabor de Jim Beam. Olor de fusta. Tot acústic. Hi haurà guitarres, harmònica i mandolina. I no us penseu que tocarem les cançons de sempre, no: estem preparant un repertori amb títols que no hem interpretat mai i també rescatarem blusos rancis.

Debutarem a Can Jordi (the Blues Station), dissabte 23 de febrer a les 13:00 hores.

Diumenge al Vermell

Illinois & friends

Jo ja ho dic: els dies de mal temps és quan surt la bona música. Ahir, dissabte, a Can Jordi vam muntar una bona festa. Amb la col·laboració del jove Carles Ribas i també d'en Miquel "Botja" (Blues Mafia) i en Sandro "Soulman Sal" (Uncle Sal), vam tocar alguns blusos i la gent crec que s'ho va passar bé.

Després vam dinar amb bona companyia. La vida està feta d'aquestes coses.

I tot plegat, com sempre, amb l'hospitalitat d'en Vicent i de tota la gent que fa funcionar Can Jordi. The Blues Station.

Foto: Sandro "Soulman Sal"

Al Vermell

Diumenge vam fer un acústic matinal al bar Vermell d'Eivissa. Un concert relaxat i molt agradable, on per primer cop vam fer el clàssic Got My Mojo Working: