D'entrada es va trencar una corda del baix amb què s'estaven tocant les jams. Ja és difícil que es trenqui una corda de baix. A causa d'això, el meu baix va passar a ser l'únic disponible per a la resta de la nit. I això volia dir que jo hauria de romandre allà fins que s'acabés la festa.
Va ser la nit del blues. Ja no recordo quants bateries van tocar. Sempre amb el baix, vaig fer uns quants blusos amb, entre d'altres, en Nando, en Blues Dave en Soulman Sandro i en Manolo Díaz.
Molt bon ambient, amics (ja he dit que ahir hi havia moltíssima gent), i blues, molt de blues. I l'humor (i l'empenta) d'en Vicent.
I vaig poder fer algunes fotos, tant amb l'iPhone4 com amb la Canon EOS 30D.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada