Ja fa deu anys: el 20 d'abril del 2002 uns joves i recent creats Illinois Central vam anar a l'estudi que
Albert Boekholt té a Eivissa i vam enregistrar el CD "Blues On The Tracks". Aleshores encara érem un trio: a més d'en
Nando Pemán a la guitarra teníem en Christian Roig a la bateria (ara és cantant i guitarrista del grup
Sequoia).
Vam enregistrar a l'estil de la vella escola: tots els instruments en directe (excepte la veu), i quan donàvem per bona la presa passàvem a la següent cançó. La mescla del disc podia haver estat millor i la reverb de la veu era excessiva. Però qui era jo per discutir res a un home amb el currículum d'en Boekholt? Simplement confiàvem que el resultat final sonaria bé.
N'Albert Boekholt va ser l'enginyer de so, d'entre d'altres, del
Somewhere In Time. En vam estar parlant (em va explicar algunes anècdotes de les sessions). Em va dir que el disculpés un moment i va anar a cercar alguna cosa per casa seva. Va tornar amb una pua. Era de l'Adrian Smith. I no una pua qualsevol: amb aquesta pua va enregistrar Somewhere In Time (el seu desgast ho certifica), i li va donar a l'Albert Boekholt que me la va regalar.
Amb els anys està clar que vam cometre l'error gravar Blues On The Tracks massa aviat. Feia pocs mesos que havíem format el grup. Si l'haguéssim fet un any després, amb l'experiència d'haver tocat en directe gairebé cada cap de setmana durant més d'un any, el disc hauria sonat molt més dinàmic i enèrgic.
